Isidre Bartumeu explica per què Andorra encara recorre al dret romà

Isidre Bartumeu
El notari andorrà Isidre Bartumeu ha reprès un projecte iniciat fa més de dues dècades: un manual sobre les fonts del dret privat del país. Fonts del Dret privat andorrà, editat per Premsa Andorrana, recorre l’evolució de la legislació i aborda els reptes que encara queden pendents en la codificació. En una entrevista, Bartumeu explica que va començar a treballar-hi l’any 2000, però que el 2006 va deixar el projecte per dedicar-se a la tesi. El va reprendre el 2026 i, des d’aleshores, ha incorporat canvis com la Llei de successions del 2014 i el procés de codificació que s’ha desenvolupat posteriorment. Segons el notari, la regulació del dret privat andorrà s’ha anat modernitzant amb lleis escrites. Abans d’aquest procés, per resoldre qüestions com una substitució fideïcomissària, els juristes podien haver de consultar un text de Justinià de l’any 557. La codificació va començar amb les successions el 2014 i va continuar amb les normes sobre persona i família el 2022. Aquell mateix any de la primera reforma també es van fixar les fonts del dret: la llei, el costum, els principis generals i el dret supletori. La feina, però, encara no és completa. Bartumeu assenyala que falten les obligacions i els contractes, de manera que qüestions bàsiques, com els drets i deures d’un comprador, encara s’han de resoldre recorrent al dret romà i al ius commune, tal com els ha interpretat la jurisprudència. També recorda que el procés va despertar reticències entre alguns operadors jurídics, tant per les resistències al canvi com per l’aposta pel sistema històric de fonts. Bartumeu defensa que modernitzar no vol dir copiar altres països. La legislació, diu, ha de combinar tradició i canvis socials: posa com a exemples la legítima del 25% en les herències i la separació de béns en el matrimoni, amb alguns ajustos. El dret català pot servir de referència, però les normes s’han d’adaptar a la realitat andorrana. Sobre un possible acord d’associació amb la Unió Europea, preveu que caldria assumir molta legislació comunitària, especialment de caràcter tècnic.
Sursa ↗