Samu Ponce: el bronze mundial que va començar buscant una via d’escapament

El corredor de muntanya andorrà Samu Ponce explica que córrer pels camins prop de casa li va servir per trobar una sortida a l’estrès. El que al principi eren caminades sense cap objectiu esportiu es va convertir, amb el temps, en entrenaments i en una carrera que l’ha dut fins al podi d’un Mundial. La medalla de bronze, però, és només una part de la història: compaginar l’esport amb la feina i la família també li exigeix renúncies i molta organització.
Segons l’entrevista concedida al programa Fora de joc, Ponce va deixar el ciclisme i va estar gairebé tres anys allunyat de l’esport per centrar-se en altres aspectes de la seva vida. La feina va acabar absorbint bona part de la seva energia, fins que va sentir que necessitava una via d’escapament. Córrer per la muntanya li oferia una alternativa més senzilla que la bicicleta: podia sortir a prop de casa sense haver de planificar una jornada llarga ni dependre de gaire equipament.
La seva progressió el va portar aquest any a guanyar el bronze mundial a San Sebastián de la Gomera. En recordar la meta, assegura que el primer que li ve al cap no és la medalla, sinó veure-hi el pare i el germà esperant-lo. La presència de la família va fer que aquell moment el commogués especialment, tot i que admet que no li és fàcil expressar les emocions.
El camí també ha inclòs moments complicats. A l’OCC de Chamonix, una caiguda prèvia havia condicionat la preparació i, durant bona part de la cursa, va pensar a abandonar. Ponce explica que va optar per afluixar i caminar per recuperar el control, i que, malgrat acabar lluny dels primers, l’experiència li va donar confiança. Vint dies més tard va arribar el bronze mundial. Per a ell, en les proves de resistència, saber gestionar els moments difícils és tan important com la preparació física.
Aviat farà 35 anys i, a més d’entrenar i treballar, procura reservar temps per a la seva filla, de quatre anys. Les dues hores que dedica a córrer són també dues hores que no pot passar amb ella, reconeix. De vegades s’aixeca a les cinc o a les sis del matí per entrenar i adapta les trobades amb els amics a la seva rutina. Quan té una estona lliure, assegura que vol dedicar-la a la família.
Sursa ↗